Edició 1975
La primera edició es va fer encara sota la dictadura de Franco i sense el permís del govern (estava expressament prohibit). Se celebrà el 26 i 27 de juliol prometent "dotze hores de música i follia". Es diu que La Trinca va col·laborar en la seva organització, amb la Sala Zeleste i la Pebrots. Els cantants i grups convidats (Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l'Orquestra Plateria, etc.)[1] tenien en comú la transgressió o, com començava a anomenar-se, contracultura, manifestada bàsicament en el contingut de les lletres de les cançons, l'ús de l'estil rock i d'altres estils no del gust del govern ni de l'Església, i l'ús del català (nova cançó, rock laietà, etc). Alguns pertanyien al que era conegut com rock laietà.
Les Sis Hores de Cançó de Canet de Mar fou un multitudinari festival de cançó catalana. L'embrió d'aquest festival el trobem en un acte que organitzà a les pistes del Tennis Club, l'agost de 1969 el Grup de Pioners de Canet, el capdavanter dels quals era Joan Ramon Mainat, germà de Josep Maria Mainat, de La Trinca. Hi actuaren Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra. Hi assistiren unes 500 persones. L'abril de 1970 organitzaren un altre recital, amb més assistència.
