CanetRock dels '70
Edició 1975
La primera edició es va fer encara sota la dictadura de Franco i sense el permís del govern (estava expressament prohibit). Se celebrà el 26 i 27 de juliol prometent "dotze hores de música i follia". Es diu que La Trinca va col·laborar en la seva organització, amb la Sala Zeleste i la Pebrots. Els cantants i grups convidats (Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l'Orquestra Plateria, etc.)[1] tenien en comú la transgressió o, com començava a anomenar-se, contracultura, manifestada bàsicament en el contingut de les lletres de les cançons, l'ús de l'estil rock i d'altres estils no del gust del govern ni de l'Església, i l'ús del català (nova cançó, rock laietà, etc). Alguns pertanyien al que era conegut com rock laietà.
Va ser l'edició més multitudinària de totes, hi van assistir unes 40.000 persones. El director de cinema Francesc Bellmunt dirigí la pel·lícula Canet Rock que fou estrenada el desembre de l'any 1976.
Edició 1976
Els dies 7 i 8 d'agost se celebrà la segona edició del festival.[2] A la festa de la imaginació, amb un nombre de públic considerablement inferior al de l'edició anterior, hi participaren cantants com Jordi Sabatés, Oriol Tramvia, Sisa, Pau Riba o Toti Soler.
Edició 1977
L'edició d'aquell any va venir marcada per la intensa pluja caiguda i duia per títol Festa de lluna plena.[3][4] Els dies 30 i 31 de juliol actuaren, entre d'altres, l'Orquestra Plateria, Pau Riba, Jordi Batiste, Oriol Tramvia, la Companyia Elèctrica Dharma, Los Peruchos i el grup Sardineta.
Edició 1978
Tot i que ja es va celebrar en la democràcia, l'organització va haver de pagar 500.000 pessetes[5][6](uns 2.800 euros) de sanció per "greuge contra les creences religioses" en mostrar, en el seu cartell, un bust de dona amb aurèola i les paraules virgo inseminanda. Van actuar-hi, entre d'altres, Blondie, Nico, Ultravox, Bijou, Tequila, Los Masturbadores Mongólicos, Música Urbana, Teta Atómica i Pau Riba.[7] Va ésser la més internacional. L'actuació de Nico (una llegenda) amb el seu harmonium i Blondie, tota rossa. Però lo més interessant va ésser l'actuació d'Ultravox, el grup que va captivar amb el seu misteri, la profunditat de la seua música, que representava ja una nova generació.
